GEMMA BRIO
Es podria considerar “la fada” de Catalunya; actriu de teatre, cinema i televisió.
L’anomeno “la fada” per moltes raons, els seus ulls ens fan viatjar a móns de fantasia, els seus treballs tan amb teatre com amb televisió i cinema han estat de treballadora però sense ganes del protagonisme banal; fer la feina ben feta ha estat el seu paper protagonista.
L´hem pogut veure a sèries com “Poble Nou” o “el cor de la ciutat”(actualment en cartell), a la pel·lícula “la febre d’or” o a teatre a “Germans de Sang” i en moltes més obres de teatre i alguna que altre cosa amb cinema tanmateix també ha participat a sèries com “psico express”.
Podríem dir que la Gemma és una actriu de cap a peus.
A continuació podreu conèixer una mica més a la Gemma.
Mirant cap a la finestra…
Què sents quan comences a recordar totes les coses que has estat fent durant tota la teva trajectòria ( que encara t´en queda molta! )?
Satisfacció per tot el que he fet i d’haver pogut arribar fins aquí, vull dir que no és fàcil sobreviure com a actriu i jo ho he pogut fer, m’ha anat bé
Em podries dir el moment més feliç i el moment més trist de la teva carrera?
El moment més feliç sempre és dalt de l’escenari, evidentment, actuo perquè m’agrada i si m’agrada em fa feliç. El moment més trist, no ho sé... també n’hi ha la veritat... potser quan veus la mala fe d’algunes persones, o la impotència davant d’algunes injustícies
T´he comparat amb una fada… si t’haguessis de comparar amb algú o amb alguna cosa, quina triaries?
No m’agraden les comparacions, cadascú és irrepetible i únic
Les fades han viscut sempre als contes… la teva vida en el teatre, televisió o cinema també ha estat de conte de fades?
No, no crec que la vida de cap actriu en aquest país sigui de conte de fades, de fet ens ho hem de “currar” molt cada día. Però qui vol un conte de fades? que avorrit, no?
Si ara, com per art de màgia et truquessin des d´Estats Units i t’oferissin una pel·lícula… accediries fàcilment?
Depèn de la pel·lícula... es clar... igual que aquí, valoraria els pros i contres i decidiria.
PARLEM DE TEATRE…
Com hem podries definir la sensació de pujar dalt d´un escenari… a què m´ho podries comparar?
És difícil definir-ho, s’ha d’experimentar, és molt emocionant, et sents connectat amb el públic.
El dia a dia d’una obra de teatre ha de ser fascinant; estar al 100%, nervis d’última hora, esperant algun actor o actriu que no arriba,mirar uns minuts abans a veure si hi ha molta gent………
És així com m’ho imagino, però s’assembla a la realitat?
Home, si hi ha algun actor o actriu que no arriba, sí, t’asseguro que estem moooolt nerviosos, però habitualment això no passa, els actors sempre arriben. I en el dia a dia ja no hi ha tants nervis com en l’estrena
La pedrera d’actors i actrius cada dia creix més… ara recordava en Nao Albet, que fa un paper a ventdelpla, ( “MARTI” ) convertit en actor de Calixto Bieto a l´obra de Tirant lo Blanc…
les noves promeses del teatre apunten molt fort, és cert?
Sí, com sempre, els joves s’han de guanyar un lloc en la professió i és lògic que apuntin molt fort, però com a totes les edats, hi ha de tot.
Fa relativament poc hi ha hagut el “boom” del teatre musical i fet en castellà, fins i tot Sweeny Tood va tornar aquest cop en castellà, la llengua de pràcticament tots els músicals, creus que s´està fent un “fast-food” de músicals?
No crec que el castellà sigui “la llengua de pràcticament tots els musicals”, aquí s’han fet molts musicals en català, però el boom dels musicals a Barcelona va ser fa anys, ara crec que el boom és més a Madrid i per això els musicals que venen són en castellà, perquè han passat primer per Madrid. El Sweeny Tood es va fer en català fa molts any, em va agradar molt i penso que aquesta versió actual en castellà també estava molt bé. De totes formes penso que l’important no és si és en català o castellà sinó si té qualitat o no. I potser sí que hi ha un tipus de musicals que es fan últimament que són una mica “fast-food”
Diuen que som país de músicals, no van desencaminats, però no creus que som un país on abans de res ens agrada una obra ben feta ( sigui músical o no ), amb cara i ulls on puguem disfrutar amb els actors o actrius?
Sí, no crec que siguem especialment un país de musicals, no ho havia sentit mai, la veritat...
Has treballat amb diferents directors teatrals, amb algun tornaries a repetir?
Amb tots ells i elles
COR DE LA CIUTAT + ALTRES…
En el Cor de la ciutat fas de florista… quina “floreta” t´ha agradat més que et diguessin al llarg de la teva vida?
Les referides a la professió sempre fan il·lusió
Recordo el primer dia que vas comentar que tindries un petit paper al cor de la ciutat i que no sabries quan podria durar…
Que té el paper de la Marga que hagi agradat tan i que a hores d´ara sigui un dels papers importants a la sèrie junt amb la Susanna, la “Vicky”?
No ho sé, suposo que la història ha enganxat, però això no se sap mai, ni cal saber-ho...
A la sèrie, hi ha una escena on el personatge “paco”intenta per totes entrar a formar part d´una sèrie de televisió i acaba fent un contracte que ell cedeix gratuïtament el bar a canvi d´un paper…. Creus que hi ha negocis així o que podrien arribar a passar dintre de sèries de televisió o fins i tot en el teatre?
No, crec que és pura ficció, no he vist ni intuït mai que passin coses d’aquest estil. La feina d’actor és molt més normal del que molta gent es pensa.
Poble Nou va ser la primera telenovela en català, et va influir interpretativament parlant, amb els papers posteriors tan amb teatre com a televisió o cinema?
Tot el que he fet m’ha influït posteriorment, l’experiència d’una actriu és el que la fa progressar, i evidentment aprofites tot el que vas aprenent.
Molta gent és detrectora dels “culebrots”( ja ho diuen així ) coneixes a actors o actrius que NO trepitjarien mai una sèrie com el “cor de la ciutat”?
No, no en conec cap.
PREGUNTES SENSE CLASSIFICAR
Si fos pintor com hauria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?
Tots els colors, quants més millor!
Has interpretat en algun moment la teva vida real?
No, mai.
Suposo que a totes les entrevistes et recordem poble nou i germans de sang, t´ha arribat a molestar tanta insistència o ja t´ho agafes amb paciència?
Em sorprèn que em diguis lo de Germans de sang, perquè no m’ho pregunten tant, normalment els entrevistadors que hi entenen de teatre m’acostumen a preguntar per moltes altres obres de teatre. Més que res perquè Germans de sang va ser la primera que vaig fer i després n’han vingut moooltes d’altres amb tan o més èxit que la primera.
A una entrevista de ja fa uns anys deies que t agradaria treballar amb Isabel Coixet… actualment i a part d’ella amb qui t’agradaria treballar al cinema?
Amb molts... ara se m’acut l’Iñarritu, per exemple...
LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA
“Tarragona m´esborrona, Constantí em fa patir” i … Badalona?
Ni m’esborrona ni em fa patir, m’agrada
Si et dic ara mateix… què et menjaries?
Un bon plat de llenties
Identifiques alguna olor característica amb la teva infantesa?
L’olor de la muntanya, de l’herba, de la terra mullada després de ploure...
O dels macarrons de la meva Àvia Maria
Què faries ara mateix?
Un banyet a la platja
Quin és el teu record més dolç d’infantesa?
Els dies a Sant Joan de les Abadesses i els prats dels voltants
Quin llibre em recomanaries?
La Vieja Sirena de Jose Luís Sampedro
Quin animal series?
Una nutria
Algun grup de música que sempre portis al cotxe?
Conxa Buika
Si ara tu i jo estiguéssim a un envelat de festa major i et treiés a ballar… a quin estil de música et sentiries més còmode?
Si és un envelat dels de tota la vida, doncs un Pasodoble, ja posats...
LA RECEPTA
Ara és la part d’entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.
Som-hi?
Pa torrat amb Sobrassada i mel:
Es tallen unes llesques de pa de xapata i es torren una mica.
Es posen uns talls de sobrassada, de la bona, en una paella sense oli ni res i es desfà la sobrassada tot remenant a foc mig. Quan està desfeta es posa damunt de cada torrada i tot seguit, mentre encara està calenta, s’hi tira una bona cullerada de mel. És un plat senzill i molt bo per les nits d’hivern.
