diumenge, 20 de setembre de 2009

MERCÈ SAMPIETRO




L´actriu que entrevisto avui és increíble, mires el seu curriculum i necessitariem 4 entrevistes més per saber-ho tot ( i encara ens faltaria! ). Des del teatre del ja mitic “estudio1” passant per sèries de televisió, cinema…
MERCEDES SAMPIETRO és una de les grans actrius de Catalunya i d´Espanya havent fet treballs fascinants.
A continuació coneixerem una mica més de l´actriu més sorprenent del panorama.
(Hi hauran sorpreses…?)



Preguntes “petites”



Pel dia que vas néixer, el 24 de gener, seria el signe d´aquari, un signe bastant somiador, sempre amb moltes coses al cap…… de petita ja feies gala del signe?

No sóc massa somiadora, la veritat. Sóc molt intuïtiva i l’hi faig cas a la meva intuïció, però també necessito analitzar i poder explicar-me amb tota claretat el per què de les coses. De petita era fantasiosa; fantasiosa i solitaria. El meu joc preferit era disfrassar-me devant del mirall i fer històries que m’inventava. Es veu que ja apuntava maneras….



Tots els nens i nenes quan són menuts pensen i diuen el que volen ser de grans, que volies ser quan eres ben petita?

M’agradava molt el cinema i veia totes les pel-lículas que podía. Recordo que quant sortia de la sessió (doble), sempre em passava un o dos dies imaginan-me que era la protagonista. Encara que aixó crec que es una cosa molt comuna i que els hi passa a la majoría de les criaturas. No recordo qué imaginava arrivar a ser quant era molt petita; si recordo que m’agradava pensar que podria ser metge, aixó si,, però mai de la vida em va passar per l’imaginació que arribaría a ser actriu.



Què recordes de la teva infantesa? Recordes alguna olor a menjar?

El meu pare era aragonès i em passava els tres mesos de vacances a un poblet de l’alt Aragó. Les olors d’aquell lloc són las que més gravadas se m’han quedat a la memòria; els tomàquets acabats de recollir, la palla de l’era, la lavanda…







Paraules d´artista




Si mires cap els teus inicis d´actriu… quina imatge et ve el cap?

L’època que més recordo es quant vaig començar a fer teatre d’aficionats a La Formiga Martinenca, al Clot. Va ser una època tan intensa i va representar tant per mi… vaig començar a viure en un món nou i ple de emocions molt fortes… recordo més aquells temps que no pas els dels meus inicis profesionalment.



Et ve alguna olor especial quan els recordes?

Potser l’olor de la fusta dels decorats, del escenari en general.



Canviaries o afegiries alguna cosa dels inicis?

No, és un exercici totalment inútil. Crec que en cada moment de la vida un fa el que pot fer. Les situaciones, las condicions i l’atzar, determinan la nostra vida en una gran mida. També crec que el caràcter es el destí, d’alguna manera. I es tan difícil lluitar contra aixó…




Tens alguna cançó que recordis junt aquella època?

No. Però si puc dir que va ser mes o menys quant vaig descubrir la música clàsica. Anava cada diumenge al matí al concert del Palau de la Música. Vaig ser molt feliç amb aquell descobriment.



Quina noticia més impactant recordes de l´època d´estudio 1? I perquè?

Sens dubte el 23-F. Em va agafar grabant a Televisión Española. No cal explicar perque és el record més important que tinc.


COR LLIGAT



El cinema és part de la teva vida... que és el que més t´agrada del món del cinema?

Es una pregunta massa general. M’agrada tot: els platós, el primer pla, el pla general, la “inmediatez”, la intuïció que es requereix al cinema, al contrari que en el teatre que té un temps molt diiferent de creació, el micro-món que es crea durant màxim un parell de mesos per desaparèixer tot una vegada s’acabat la pel-lícula… m’ho passo molt be dins de un plató. Crec que es la feina més divertida i apassionant del món.



Has rebut diferents premis, però més que els premis suposo que ja saps que moltes pel-licules de les que has fet et marquen i que sempre les tens al cap (com a espectador)……
ets exigent al decidir per una o una altre pel-licula?

No he fet mai una feina que anés contra els meus principis o que no pogués defensar, independenment de si el resultat final era millor o pitjor. Aixó no acostuma a estar a las mans del actor. Però son diférents cosas las que t’inclinan per un projecte o un altre. A vegades es el director, a vegades el guió, els companys de repartiment… tampoc he tingut mai un munt de guions sobre la taula com per tenir que pensar per quin em decideixo. El que sempre he tingut molt clar es el que no he volgut fer.



Has compartit escenàri amb moltissima gent i amb diferents directors, recordes alguna imatge d´algun actor o director en algun moment de rodatge que sempre tinguis al cap ( tan per bo com per dolent )?

Ho sento, soc tan desmemoriada! He treballat em molta gent que m’ha interessat. Podría anomenar al meu admirat Adolfo Aristarain. Va ser tot un honor treballar amb ell.


Vas formar part de la pel-licula SALVADOR, creus que fan falta més pel-licules reivindicant fets que potser molta gent ha oblidat?

Per descomptat. Però, sobre tot, que siguin productes de qualitat, en las que el que s’expliqui, s’expliqui bé. Estic orgullosa d’haver participar a “Salvador”.


A part vas ser directora de “l´academia de las artes y las ciencias cinematográficas” com vas viure tota aquella etapa?

Va haver de tot: llums i ombres. Vaig aprendre moltes coses, vaig conèixer a molta gent interessant, a politics, gent de la cultura, amb las cual, potser de una altre manera, hauria estat difícil relacionar-me. El balanç final, interessant.


Trobes a faltar alguna cosa de l´acadèmia?

No. Els amics que vaig fer, els conservo.


Una pregunta que em té sempre inquiet i que em ronda sempre pel cap……(aprofito l´entrevista)
Per què tinguent tants bons actors i actrius, directors i directores, molts cops s´estrenen pel-licules subvencionades o simplement amb bastants diners i amb alguna cadena de televisió al darrera… I no valen res,
(et podria dir uns quants noms però no et voldria posar en un compromís) i en canvi estic segur que hi han molts directors amb projectes bonissims…
Per què? Falten més ajudes?

Ni les subvencions ni els diners garantitzen la qualitat de las películas. Per altre banda, per què no parlem de tantes películas españolas que tants reconeixements i premis consegueixen aquí i fora d’aquí?. Crec que hi ha una actitud injustament negativa sobre el cinema espanyol, que no es correspon amb la realitat. Comparativament, crec que la qualitat del nostre cinema està a un nivell molt i molt aceptable.



Viatge sense maletes


S´estrenarà nova sèrie per tv3, i pel que he sentit, tu formaràs part d´ella… Explicans una miqueta el teu personatge… I quins actors i actrius més participaran?

Ui, no puc, que va! Encara es massa aviat i no tinc detalls. De tota manera no es bo adelantar tan aviat les coses. El que si puc dir es que s’està fent un gran esforç per crear un producte d’alta qualitat.


El cor de la ciutat ha durat moltíssim, creus que aquesta nova proposta pot fins i tot superar-la en durada i èxit?

Ah, aixó si que no se sap mai! Creuem els dits!!!!!


Diuen que es rodarà, o es començarà a rodar pel Maresme…
quan tens vacances cap on prefereixes anar…. Mar o montanya?

El mar. Sempre vaig al mar.


Quins destins turistisc t´agradaria molt anar i encara no hi has pogut anar?

Japó.


Agafem el taxi cap a casa



Quan tornes d´algun viatge que t´agrada fer els primers instants d´estar a casa teva?

Prendre una copa de cava ben fred.


Has rodat per diferents indrets d´espanya… quan tornes, tornes amb regalets pels teus… com ara aquells imans fantàstics de les poblacions?

Vagi on vagi, sempre els hi porto imans, als meus. I per mi, també.


A quins dels llocs que has viatjat t´ha agradat més la gastronomia? Algun plat dels que hagis menjat l´has intentat fer a casa?

Justament, acabo de tornar de Mallorca i al arribar a casa he intentat reproduir unes fantàstiques alberginies farcides que vaig probar allà. Eran millors les originals.



LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA


Si fos pintor com tindria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

M’agrada molt Velásquez. I Rothko.


Que et menjaries ara mateix?

Anxoves, pernil, bacallà….


Que faries ara mateix?

Està plovent. Ara sortiré al carrer. Fa molt que no plou.



Quin llibre em recomenaries?

No sé… “Los idus de marzo”, per exemple. Es el primer que em ve al cap.


Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Escolto més la ràdio i el que posen a les emisores preferides.


LA RECEPTA


Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?

Un fantàstic sorbet de llimona al cava: es barreja un bon gelat de llimona amb un bon cava. A parts iguals. Ben sensill!

dilluns, 7 de setembre de 2009

Mercè Llorens

Mercè Llorens és una de les actrius més sorprenents en molts sentits. Ja la seva infantesa la va passar a diferents pobles de Catalunya; el seu pare és pintor, astròleg… i la seva mare… cuinera i bateria!!
Diu que li va marcar molt viure amb la companyia “els comediants” dels 4 als 7 anys i no és per menys ja que mirant la companyia han estat un referent per molta gent.
Però si us dic “700 euros”, “el Comisario”, “Hospital central”, sí, en elles hi ha participat, sobretot a “700 euros” que era la protagonista.
I si a més comenta que en cinema ha participat a “Camaron”, “La Puta y la ballena”, “Pretextos”….
En definitiva Mercè Llorens ens aporta l´olor a maduixes a plena temporada, la fregància de menta a les amanides més suaus i el toc de canyella al postre més dolç
A continuació…. L´entrevista!

(Llegiu atents i atentes... hi ha algun titular molt sucós)


Mirant cap a la finestra…



(MMmmmm..m'encanten les infusions de menta, les maduixetes dins del iogurt, i la canyella com aroma de la vida )

Quan recordes els teus inicis teatrals, suposo que és inevitable pensar amb la teva infantesa…


Segur que m'ha influenciat per que avui en dia sigui actriu, però d'una manera inconscient, en aquells moments el que era important per a mi, era ordenar les cadires de l'espectacle, que em pintessin les ungles i que em llegissin contes, aixo és l'infantesa..

La teva mare és cuinera i va ser cuinera del grup “comediants”, recordes alguna olor de menjar quan penses amb aquella època?

La de pollastre. La de llonguet, i de menta.


Quan mirem la teva web, http://www.mercellorens.com veiem a la biografia una fotografia d´una nena amb una cara una mica de trepella, feies anar de bòlit a la gent de “comediants”?

Era tremenda si...Pero això se'ls hi hauria de preguntar a ells, (o millor no...). La foto és d'aquella època, estic amb la Fausta, una serp pitón d'una amiga. En aquell moment era l'única nena que corria per allà, i vull pensar que els hi feia gracia. Jo només tinc bons records d'aquells anys.


Quant vas anar creixent cada cop ho tenies més clar el tema de ser actriu o tot surgeix una mica per casualitat?

Mes aviat per casualitat. La casualitat és relativa, pero la veritat és que encara avui en dia em sorpren que sigui actriu. Això si, un cop m'hi vaig ficar, he treballat molt per aconseguir alguna cosa.


Suposo que et deuria influir tota la gent que t´envoltava, poetes, músics… vaja que no et veuria ara mateix amb cap altre feina que no fos ser actriu…
M´equivoco?

No sabria que fer si no.. Però si que em veig fent altres coses, millons, de fet. Un dels motius pels quals m'agrada tant la meva feina, és per que cada personatge em dona la possibilitat de tenir una entitat i professio diferent. Això m'encanta.

Has estat també amb la Fura dels Baus, que em podries dir d´aquella època? Què et va aportar com actriu?

Una altra manera de treballar. un xoc per la vergonya. Vaig apendre molt.



FEM UN PARÈNTESI ( )



Aquests últims temps estaves entre França, Catalunya i Madrid… el menjar és bastant diferent a cada llloc… quin tipo de cuina menges més a gust?

Disfrutu molt del menjar, no oblideu que ma mare és cuinera..M'agrada el que és bò. Per sort la nostre cuina es motl rica i està molt oberta a canvis i influències. M'agrada la cuina mediterranea, amb intrusions franceses.

Com veus el blog s´anomena GASTRONOMIA TEATRAL… teatral ja ho sabem… però de gastronomia…o més ben dit… tema de cuinar a casa com ho portes?

Cuinar és tan habitual per a mi, que ni m'ho plantejo, ho faig. I com que ademés m'agrada tant menjar, no és extrany trobar-me cuinant durant una hora per a mi sola.


Al teatre si l'obre és bastant llarga, fan una pausa de “x” minuts i la gent menja alguna cosa… quan grabes per alguna sèrie o pel-licula quan feu un petit descans ets de menjar alguna cosa?

Ostres...
Si.
Es un petit drama que tenim alguns actors. Normalment la fruita escaseja, llavors acabes picant galetes i coses pitjors. I en un rodatge es fan moltes pauses...



SEGUIM…


Parlàvem de la Fura dels Baus, però has estat fent moltes altres coses fins i tot has fet publicitat i alguns videoclips…

Moltes coses diferents. En aquesta professió i en altres. Als inicis com actriu combinava petits papers, figuracions, publicitat, teatre, amb altres feines com cambrera, hostesa, dependenta, animacions...una llista interminable. Haver començat de zero crec que m'ajuda a valorar i a tenir els peus a terra.


No et faré la pregunta de que prefereixes, et voldria preguntar… que et queda per fer?

Uh! Tot.
Tinc la sensacio de no haver fet res. De que tot està per començar, i com mes coses faig mes gran es aquesta sensació..

Com deia a l´introducció, has participat a sèries com “El comisario”, “hospital central” o l´última “700 euros” ( com a protagonista ), t´agradaria participar a alguna sèrie d´aquí Catalunya?

Si. Crec que es fan coses de qualitat, i ara, que torno a ser a Catalunya, és un bon moment. Tinc tot un món per començar aqui.




I amb cinema… “Camaron”, “La puta y la ballena” “pretextos”…etc i d´aquí a ben poc nova pel-licula si no vaig equivocat…
tens un amor esplèndid amb el cinema!

I que continui! Aviat s'estrenarà "Ens veiem demà", de Xavi Berraondo. Estic molt orgullosa d'aquesta pel.licula, està plena de poesia que desgarra. Espero que arribi al maxim de gent possible.


Creus que les pel-licules com “Camaron” o “la Puta y la ballena” han estat poc valorades?

La pregunta és qui la valora. M'encantaria que hagués arribat a mes gent, pero crec que han agradat, i sobretot, a mi fer-les. Que mes puc demanar?


El cinema fet a Catalunya segueix sense tindre gaire adeptes, encara ens el mirem amb certa incredulitat…?

Suposo que en part atrau el que es de fora, i es valora poc el de casa. L'industria del cinema a Espanya es petita, i està poc protegida, i ja no diguem l'industria del cinema catala. Per aixo ens ajuntem i es creen assossiacions com l'Academia de cinema Catala. A veure si junts tenim mes força.


Que els hi diries als actors o actrius que començen ara i que només volen participar a sèries de televisió?

Si volen ser actors, o personatges mediatics. Hi ha una gran diferencia. Surtir per la televisio, per a mi, no es una professió.



LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA



Si fos pintor com tindria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

El blanc, el blau, el vermell i el groc. Son els colors basics amb els quals es poden fer tots els colors. M'agrada pensar que la meva vida es un arc de sant martí. Hi ha de tot.

Has interpretat en algun moment de la teva vida real?

Mai. Quin esforç!
He dit alguna mentida, he callat, he exagerat, pero interpretar? Necessito, un guió, un personatge, un context, una historia, un antagonista, un nus, un desenllaç... Impossible recrear aixo en la vida real de cop i volta.


Si et dic ara mateix… que et menjaries?

Em menjaria la ràbia, l'odi, el rencor...moltes coses que sobren en el món, pero no se com seria la digestió..

Identifiques alguna olor característica amb la teva infantesa?

La terra mullada, el llonguet, els macarrons de l'àvia...les olors són les millors transmisores dels records.

Que faries ara mateix?

Mirar estrelles.

Quin és el teu record més dolç d´infantesa?

Sortida del bany, embolicada amb una toballola, als braços de la meva mare.

Quin llibre em recomenaries?

La comunicación no verbal, de Flora Davis.

Quin animal series?

Un gos gran i pelut.

Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Al cotxe m'agrada la radio.

Si ara tu i jo estiguessim a un envelat de festa major i et treiés a ballar… a quin estil de música et sentiries més còmode?

A les festes Majors el que menys m'importa es la musica, l'imporatnt es l'esperit i les ganes de participar-hi. Pero Dire Straits es una molt bona opcio.



LA RECEPTA



Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?

Em sento bastant dedicada als postres, tarte tatin, brownis, tiramisu, pastis de pastanaga, de llimona..aixi que un postre serà la meva proposta:

Es molt senzill de fer i bonissim, vaig apendre la recepte a Paris, tot hi que no se quin es el seu origen.

VISINTANDINE

-150 gr. d'ametlles en pols.
-200 gr. de sucre
-175 gr. de mantega
-75 gr. de farina
-4 clares d'ou
-4 gotes d'esxtracte d'ametlle amarga.
-2 cullaradetes de llevat en pols.

Fondre una mica la mantega i barrejar-ho a la batedora amb el sucre. Tirar les 4 gotes d'ametlla amarga. Afegir-hi les ametlles, i les clares, i mes tard la farina i el llevat.

Un cop tot ben barrejat posar-ho en un motlle i al forn a uns 180º.
Els temps depen del forn. Has de notar que el mig no esta liquid.
Deixar refredar i bon profit.

dilluns, 17 d’agost de 2009

TXELL SUST & ARMAND SABAL-LECO




L´entrevista que acontinuació llegireu és la mescla entre una de les veus més maques de Catalunya i el baixista considerat un dels millors del món.
No perdem temps i començem que la vida és curta i l´entrevista molt interessant.




MIRANT CAP A LA FINESTRA



Aquest primer apartat el farem pels dos…

L´ infantesa diuen que marquen la projecció de la persona, vosaltres podrieu afirmar-ho?

A- Absolutament. El matí mostra com serà el dia igual que l’infantesa mostra com serà l’home o la dona.
T- I tant, per mi el que vius de petit es com el timó amb el que pendràs les direccions de la teva vida. Per aixó intento estar molt a prop dels meus nebots per assegurar-me que algun d’ells tocarà la bateria!

Si ara tanqueu els ulls i penseu en aquells anys on no aixecaveu un pam de terra…. Us ve alguna olor especial?

A- Menjar casolà, roses i llençols acabats de rentar.
T- L’olor del devantal de la meva avia Nita quan m’abraçava, i no era acabat de rentar!.....també la barreja d’olor de benzina i mar mediterrani.


El menjar és bàsic per viure… diuen que els músics… “passen més gana que un mestre d´escola” al llarg de la vostre carrera heu arribat a passar gana?

A- Quan la música va esdevenir el meu centre d’atenció, el confort de la meva vida va canviar bruscament. Els meus pares van tallar qualsevol vincle aconòmic i vaig descobrir la gana autèntica i així vaig poder entendre la força de la meva devoció per la meva vocació.
T- No, afortunadament no he passat mai gana....encara que hi ha gent que s’ho pensa…..diuen que estic molt prima…!!!!


A part clar d´altres feines per poder mantenir la música ( suposo )… de que heu arribat a treballar?
Un cop els dos varem començar més seriosament en la música mai més hem treballat de res més que no estigui rel.lacionat amb la música peró abans de poder fer aixó:
- A- Contrabandista, conductor, model, i paleta.
- T- Vaig treballar en una assessoria fiscal, en una emisora de radio i en un despatx d’advocats.

EXÀMEN DE REPÀS….


Per la Txell…

August Tharrats, un nom clau a la teva trajectòria professional, amb el jazz i blues com a bandera… Posteriorment t´hem vist col-laborar i fer infinitat de coses, l´última que recordo és la cançó “Jo porto el Barça al cor” (junt amb altres artistes catalans) on podem veure el video al teu myspace http://www.myspace.com/txellsust
Has fet gires amb Alejandro Sanz des del 2000 si no m´equivoco, fent de corista i cantant junt amb ell una cançó de les més conegudes.
Presentes “Ciudadana universal” el dia 19 d´Agost a Luz de Gas….

Em deixo alguna cosa?(segur que sí!)
….si….…és clar…les més destacables serien Blue 4U (“Happy world” i “Living in Jam” 1998 –més o menys-) i el meu primer disc en solitari “Txell” el 2002.

Per l´Armand…
Funk, el teu segell. El rock, pop, blues… altres estils que has anat jugant durant la teva trajectòria. Col-laboracions espectàculars entre les quals hi podem trobar… Seal, Peter Gabriel, Stewart Copeland, Paul Simon entre moltíssims artistes.
Vas estar nominat als Grammy el 1994 per les composicions que vas realitzar per John Pattitucci’s a Another World, també has treballat en pel·lícules i projectes comercials.
“The Rest of the World” i “Positive Army” las banda que lideres…

Em deixo alguna cosa?(segur que sí!)

Jo penso que el millor és anar a aquest links:

www.myspace.com/armandsaballecco
http://www.myspace.com/positivearmy

FENT L´AGOST



Els mesos d´estiu els grups de música tenen més feina, el vostre cas és diferent, sou gent que no només esteu en solitari, teniu moltes coses…
Per nosaltres no hi ha diumenges, ni dilluns, ni Agost, ni Desembre….sempre estem fent alguna cosa per nosaltres o algú altre.
El concert que oferireu el dia 19 d´agost a la sala luz de gas….
Presentes Ciudadana Universal, que ens podeu dir d´aquest concert?

- Oferim qui som i el que ens agrada. Hi ha alguna cosa per tothom….música per el cap i música per els peus. Toquem per els que els hi agrada com ho fem i per els que els hi hauria d’agradar!!!



Armand, ets part de la banda que ha grabat aquest disc, t´hi has involucrat 100%... com definiries a la Txell en disc i la Txell en directe?

- Si, seria més correcte dir que sóc l’únic home banda del disc amb algun convidat. La Txell gravant és molt flexible, creativa i concentrada amb aconsseguir la millor toma possible. En viu, està més relaxada i és feliç de donar-ho tot als amants de la música que van als concerts.


Si et digués Txell, que em comparessis el disc “CIUDADANA UNIVERSAL” amb un plat de cuina…. Podries trobar la comparació?

- Big Mac by Ferran Adriá.


Armand si et digués que em comparessis el teu grup de música amb un plat de cuina… podries trobar comparació?

- Pizza.

I ja fent boca per el que queda d´Agost, em podrieu recomenar algun lloc per estar tranquil i un altre pels que vulguin festa?

- Caminar per Montserrat per la calma i el llit per els que vulguin festa!



PARLEM DE NOMS…


Cap a l´Armand…

Et diré diferents grups que has col-laborat I m´agradaria que els definissis amb una paraula, ser que és complicat però… som-hi!

Seal – Gran cantant
Paul Simon – Eminent music I professor
Peter Gabriel – Einstein
Ringo Star – Un gran bateria
Christina Aguilera – Top artista i music
Stewart Copeland – Bateria Master
Txell Sust – Ciudadana Universal




Cap a la Txell…

El mateix sistema que l´Armand, però amb altres noms… som-hi!

August Tharrats – El talent amb potes.
Alejandro Sanz – Poeta, y super artísta.
Jofre Bardagí – Super músic culé!
Ciudadana Universal – Txell Sust
Armand Sabal-lecco – únic
Sabor de gràcia – Ole i ole




Cap a L´ARMAND



Has treballat com ja hem vist amb músics considerats grans estrelles, com et sents havent tocat al costat d´aquestes persones?

- Humil I orgullós a l’hora, peró en el fons res d’aixó m’ importa. Mai em perdré una truita de patates i un vermut per veure’m a la tele tocant amb alguna estrella…..per mi la única estrella es la música.



Estàs considerat un dels millors baixistes del món, als directes transmets una energia espectacular… segueixes intentant innovar dalt d´un escenàri?

- Gràcies. Primer de tot, es un honor increible i una càrrega que moltes llegendes musicals m’hagin donat aquest títol mentre estic viu o compartint escenari amb ells. Quan algú molt poderós diu alguna cosa bona de tu, ells s’exposen, per tant has de ser millor del que han dit quan arriba el moment de demostrar-ho. Si el Barça encara entrena, perque no jo? Tao va dir “no saltis mai fora del mateix forat dos cops”

Vaig tindre el plaer de poder-te veuret en directe a l´Auditori, a Barcelona, un concert al-lucinant… Una de les cançons que vas fer, va ser amb la Txell, Vinyes verdes vora el mar, has pensat versionar algun altre poeta?

- Valoro molt l’estimació que la gent d’aquí m’han donat i m’agradaria trobar la millor manera musical per poder tornar-ho set cops més fort. El meu català no és prou bò per entendre la complexitat de la llengua per poder triar els millors poemes. Necessitaria alguna ajuda per sel.leccionar 10 gran poemes.
-

Camerun és on vas néixer, però has passat per tot el món, et sents d´alguna part d´aquest planeta?

- De l’escenari i allà on la meva dóna estigui.


Seguin amb Camerun… hi ha algun plat de cuina marca CAMERUN, algun plat com ara el fricandó a Catalunya?

Anomenen a Camerún com “Africa en miniatura” per la gran diversitat de la seva cultura i paisatges. Probar els plats del meu pais és com fer un viaje a través d’africa. Un tema recurrent seria Yam amb salsa de cacahuet i carn o platan fregit amb peix o carn a la planxa (el meu preferit).


Cap a la Txell…



Com es viu sortir a l´escenàri amb tot un estadi ple a vessar i cantar una cançó plegats amb Alejandro Sanz?

Es viu fantàsticament bé. Es una oportunitat única cada nit i així ho visc.

De tots els escenàris que has pujat, algun t´ha emocionat o impactat tan que t´han donat ganes de no sortir per por o nervis?

No, por mai……ni dels llops! Però els nervis m’han jugat males passades molts cops……. però sempre tinc ganes de sortir!! ….



Tens grups de fans I tot, vas tinguent contacte amb ells…?

Sempre. M’agrada la gent, el públic. I si a sobre jo els hi agrado a ells….que més puc demanar??

Has fet moltes col-laboracions…amb qui t´agradaria cantar o t´hagues agradat cantar?

Amb la meva àvia Nita.


LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA ( X2 )



De quin color pintarieu la vostre vida?

- A- Negre i blanc amb un toc de rosa
- T- Jo de molts colors quant més vius millor.

Quin és el menjar que feu per quedar bé?

A i T – Els dos som molt pollastreros……ens agrada preparar pollastre a la soja o amb cervessa!

Quina olor a menjar és la que no suporteu?

A. – Oli dolent fregit
T – Coli flor


Macarrons amb molta carn, o espuma de carn?

- A.– Carn! Carn! Carn!
- T – Amb molt de formatge!! Gratinat millor!!!

Heu pensat algun dia a ser vegeterians?

A – A los Angeles vaig ser-ho durat 2 o 3 anys peró el meu problema en ser vegetarià és la carn….no n’hi ha!!! Sóc africà!!!!!

T– Sempre he pensat que la mare naturalesa és molt savia…..si ens ha fet omnívors serà per alguna raó.


LA RECEPTA



Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor,actriu o músics
ens ofereixen una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, us deixo a la vostre total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?
Les mides son bastant a gust i a ull del cuiner.

Pollastre
Ceba
All
Soja (Heinz si pot ser…li dona un gust més sofisticat!)
Sucre
Vi Blanc
Arrel de gengibre o gengibre en pols.
Herbes de provença o del que tinguis!
Patates

El dia abans poses a marinar el pollastre amb la ceba tallada, els alls pelats (dos va bé) peró esclafats, un gotet de vi i un de soja, un parell de cullarades de sucre i el gengibre. (El gengibre li dóna un toc glamurós, però sino n’hi vols posar també quedarà molt bé).

Al dia següent ho poses al forn, la ceba i els alls en el fondo i el pollastre a sobre i i tires el suquet al gust. Tenint en compte que anirà al forn i necesitarà liquid i amor perque no es ressequi. Nosaltres normalment li posem casi tot i li posem unes patatones per tenir guarnició!!

Ja ens direu el què.
Un petonarro. Armand & Txell





dimarts, 28 de juliol de 2009

Primera entrevista a....


GEMMA BRIO


Es podria considerar “la fada” de Catalunya; actriu de teatre, cinema i televisió.
L’anomeno “la fada” per moltes raons, els seus ulls ens fan viatjar a móns de fantasia, els seus treballs tan amb teatre com amb televisió i cinema han estat de treballadora però sense ganes del protagonisme banal; fer la feina ben feta ha estat el seu paper protagonista.
L´hem pogut veure a sèries com “Poble Nou” o “el cor de la ciutat”(actualment en cartell), a la pel·lícula “la febre d’or” o a teatre a “Germans de Sang” i en moltes més obres de teatre i alguna que altre cosa amb cinema tanmateix també ha participat a sèries com “psico express”.
Podríem dir que la Gemma és una actriu de cap a peus.
A continuació podreu conèixer una mica més a la Gemma.

Mirant cap a la finestra…

Què sents quan comences a recordar totes les coses que has estat fent durant tota la teva trajectòria ( que encara t´en queda molta! )?

Satisfacció per tot el que he fet i d’haver pogut arribar fins aquí, vull dir que no és fàcil sobreviure com a actriu i jo ho he pogut fer, m’ha anat bé

Em podries dir el moment més feliç i el moment més trist de la teva carrera?

El moment més feliç sempre és dalt de l’escenari, evidentment, actuo perquè m’agrada i si m’agrada em fa feliç. El moment més trist, no ho sé... també n’hi ha la veritat... potser quan veus la mala fe d’algunes persones, o la impotència davant d’algunes injustícies

T´he comparat amb una fada… si t’haguessis de comparar amb algú o amb alguna cosa, quina triaries?

No m’agraden les comparacions, cadascú és irrepetible i únic

Les fades han viscut sempre als contes… la teva vida en el teatre, televisió o cinema també ha estat de conte de fades?

No, no crec que la vida de cap actriu en aquest país sigui de conte de fades, de fet ens ho hem de “currar” molt cada día. Però qui vol un conte de fades? que avorrit, no?

Si ara, com per art de màgia et truquessin des d´Estats Units i t’oferissin una pel·lícula… accediries fàcilment?

Depèn de la pel·lícula... es clar... igual que aquí, valoraria els pros i contres i decidiria.

PARLEM DE TEATRE…

Com hem podries definir la sensació de pujar dalt d´un escenari… a què m´ho podries comparar?

És difícil definir-ho, s’ha d’experimentar, és molt emocionant, et sents connectat amb el públic.

El dia a dia d’una obra de teatre ha de ser fascinant; estar al 100%, nervis d’última hora, esperant algun actor o actriu que no arriba,mirar uns minuts abans a veure si hi ha molta gent………
És així com m’ho imagino, però s’assembla a la realitat?

Home, si hi ha algun actor o actriu que no arriba, sí, t’asseguro que estem moooolt nerviosos, però habitualment això no passa, els actors sempre arriben. I en el dia a dia ja no hi ha tants nervis com en l’estrena

La pedrera d’actors i actrius cada dia creix més… ara recordava en Nao Albet, que fa un paper a ventdelpla, ( “MARTI” ) convertit en actor de Calixto Bieto a l´obra de Tirant lo Blanc…
les noves promeses del teatre apunten molt fort, és cert?

Sí, com sempre, els joves s’han de guanyar un lloc en la professió i és lògic que apuntin molt fort, però com a totes les edats, hi ha de tot.

Fa relativament poc hi ha hagut el “boom” del teatre musical i fet en castellà, fins i tot Sweeny Tood va tornar aquest cop en castellà, la llengua de pràcticament tots els músicals, creus que s´està fent un “fast-food” de músicals?

No crec que el castellà sigui “la llengua de pràcticament tots els musicals”, aquí s’han fet molts musicals en català, però el boom dels musicals a Barcelona va ser fa anys, ara crec que el boom és més a Madrid i per això els musicals que venen són en castellà, perquè han passat primer per Madrid. El Sweeny Tood es va fer en català fa molts any, em va agradar molt i penso que aquesta versió actual en castellà també estava molt bé. De totes formes penso que l’important no és si és en català o castellà sinó si té qualitat o no. I potser sí que hi ha un tipus de musicals que es fan últimament que són una mica “fast-food”

Diuen que som país de músicals, no van desencaminats, però no creus que som un país on abans de res ens agrada una obra ben feta ( sigui músical o no ), amb cara i ulls on puguem disfrutar amb els actors o actrius?

Sí, no crec que siguem especialment un país de musicals, no ho havia sentit mai, la veritat...

Has treballat amb diferents directors teatrals, amb algun tornaries a repetir?

Amb tots ells i elles


COR DE LA CIUTAT + ALTRES…

En el Cor de la ciutat fas de florista… quina “floreta” t´ha agradat més que et diguessin al llarg de la teva vida?

Les referides a la professió sempre fan il·lusió


Recordo el primer dia que vas comentar que tindries un petit paper al cor de la ciutat i que no sabries quan podria durar…
Que té el paper de la Marga que hagi agradat tan i que a hores d´ara sigui un dels papers importants a la sèrie junt amb la Susanna, la “Vicky”?

No ho sé, suposo que la història ha enganxat, però això no se sap mai, ni cal saber-ho...

A la sèrie, hi ha una escena on el personatge “paco”intenta per totes entrar a formar part d´una sèrie de televisió i acaba fent un contracte que ell cedeix gratuïtament el bar a canvi d´un paper…. Creus que hi ha negocis així o que podrien arribar a passar dintre de sèries de televisió o fins i tot en el teatre?

No, crec que és pura ficció, no he vist ni intuït mai que passin coses d’aquest estil. La feina d’actor és molt més normal del que molta gent es pensa.


Poble Nou va ser la primera telenovela en català, et va influir interpretativament parlant, amb els papers posteriors tan amb teatre com a televisió o cinema?

Tot el que he fet m’ha influït posteriorment, l’experiència d’una actriu és el que la fa progressar, i evidentment aprofites tot el que vas aprenent.

Molta gent és detrectora dels “culebrots”( ja ho diuen així ) coneixes a actors o actrius que NO trepitjarien mai una sèrie com el “cor de la ciutat”?

No, no en conec cap.


PREGUNTES SENSE CLASSIFICAR

Si fos pintor com hauria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

Tots els colors, quants més millor!

Has interpretat en algun moment la teva vida real?

No, mai.

Suposo que a totes les entrevistes et recordem poble nou i germans de sang, t´ha arribat a molestar tanta insistència o ja t´ho agafes amb paciència?

Em sorprèn que em diguis lo de Germans de sang, perquè no m’ho pregunten tant, normalment els entrevistadors que hi entenen de teatre m’acostumen a preguntar per moltes altres obres de teatre. Més que res perquè Germans de sang va ser la primera que vaig fer i després n’han vingut moooltes d’altres amb tan o més èxit que la primera.

A una entrevista de ja fa uns anys deies que t agradaria treballar amb Isabel Coixet… actualment i a part d’ella amb qui t’agradaria treballar al cinema?

Amb molts... ara se m’acut l’Iñarritu, per exemple...

LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA

“Tarragona m´esborrona, Constantí em fa patir” i … Badalona?

Ni m’esborrona ni em fa patir, m’agrada

Si et dic ara mateix… què et menjaries?

Un bon plat de llenties

Identifiques alguna olor característica amb la teva infantesa?

L’olor de la muntanya, de l’herba, de la terra mullada després de ploure...
O dels macarrons de la meva Àvia Maria

Què faries ara mateix?

Un banyet a la platja

Quin és el teu record més dolç d’infantesa?

Els dies a Sant Joan de les Abadesses i els prats dels voltants

Quin llibre em recomanaries?

La Vieja Sirena de Jose Luís Sampedro

Quin animal series?

Una nutria

Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Conxa Buika

Si ara tu i jo estiguéssim a un envelat de festa major i et treiés a ballar… a quin estil de música et sentiries més còmode?

Si és un envelat dels de tota la vida, doncs un Pasodoble, ja posats...


LA RECEPTA

Ara és la part d’entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?


Pa torrat amb Sobrassada i mel:
Es tallen unes llesques de pa de xapata i es torren una mica.
Es posen uns talls de sobrassada, de la bona, en una paella sense oli ni res i es desfà la sobrassada tot remenant a foc mig. Quan està desfeta es posa damunt de cada torrada i tot seguit, mentre encara està calenta, s’hi tira una bona cullerada de mel. És un plat senzill i molt bo per les nits d’hivern.

L´ESPECTÀCLE ESTÀ A PUNT DE COMENÇAR



Benvinguts a "GASTRONOMIA TEATRAL", un blog destinat a entrevistar a gent del món de l´espectàcle, sobretot i amb el titol evident, gent del món del teatre.

Per què GASTRONOMIA...? ben senzill, jo vinc del món de les cuines professionals, un món apassionant però ja des de fa bastant de temps tinc una gran necessitat; posar-me a entrevistar a persones que considero importants.

La gastronomia es pot mesclar amb tot tipo d´art, només cal intentar fusionar i experimentar amb diferents variants.

Tenim, per exemple molta poesia dedicada a plats de cuina, ja sigui a la cuina catalana, o altres indrets del món.

Llibres com les "mil i una nits" ens han fet obrir els ulls a la mescla de sabors i olors, viatjant através d´unes pàgines escrites per amants de la gastronomia... per tan amants de la vida.

En aquest blog per tan podreu trobar la màgia del teatre I de la música mesclada amb els tocs necessàris de sabors i olors dels infinits paratges del nostre món.
Siguin benvinguts, és tot un orgull inagurar aquest nou blog.