diumenge, 20 de setembre de 2009

MERCÈ SAMPIETRO




L´actriu que entrevisto avui és increíble, mires el seu curriculum i necessitariem 4 entrevistes més per saber-ho tot ( i encara ens faltaria! ). Des del teatre del ja mitic “estudio1” passant per sèries de televisió, cinema…
MERCEDES SAMPIETRO és una de les grans actrius de Catalunya i d´Espanya havent fet treballs fascinants.
A continuació coneixerem una mica més de l´actriu més sorprenent del panorama.
(Hi hauran sorpreses…?)



Preguntes “petites”



Pel dia que vas néixer, el 24 de gener, seria el signe d´aquari, un signe bastant somiador, sempre amb moltes coses al cap…… de petita ja feies gala del signe?

No sóc massa somiadora, la veritat. Sóc molt intuïtiva i l’hi faig cas a la meva intuïció, però també necessito analitzar i poder explicar-me amb tota claretat el per què de les coses. De petita era fantasiosa; fantasiosa i solitaria. El meu joc preferit era disfrassar-me devant del mirall i fer històries que m’inventava. Es veu que ja apuntava maneras….



Tots els nens i nenes quan són menuts pensen i diuen el que volen ser de grans, que volies ser quan eres ben petita?

M’agradava molt el cinema i veia totes les pel-lículas que podía. Recordo que quant sortia de la sessió (doble), sempre em passava un o dos dies imaginan-me que era la protagonista. Encara que aixó crec que es una cosa molt comuna i que els hi passa a la majoría de les criaturas. No recordo qué imaginava arrivar a ser quant era molt petita; si recordo que m’agradava pensar que podria ser metge, aixó si,, però mai de la vida em va passar per l’imaginació que arribaría a ser actriu.



Què recordes de la teva infantesa? Recordes alguna olor a menjar?

El meu pare era aragonès i em passava els tres mesos de vacances a un poblet de l’alt Aragó. Les olors d’aquell lloc són las que més gravadas se m’han quedat a la memòria; els tomàquets acabats de recollir, la palla de l’era, la lavanda…







Paraules d´artista




Si mires cap els teus inicis d´actriu… quina imatge et ve el cap?

L’època que més recordo es quant vaig començar a fer teatre d’aficionats a La Formiga Martinenca, al Clot. Va ser una època tan intensa i va representar tant per mi… vaig començar a viure en un món nou i ple de emocions molt fortes… recordo més aquells temps que no pas els dels meus inicis profesionalment.



Et ve alguna olor especial quan els recordes?

Potser l’olor de la fusta dels decorats, del escenari en general.



Canviaries o afegiries alguna cosa dels inicis?

No, és un exercici totalment inútil. Crec que en cada moment de la vida un fa el que pot fer. Les situaciones, las condicions i l’atzar, determinan la nostra vida en una gran mida. També crec que el caràcter es el destí, d’alguna manera. I es tan difícil lluitar contra aixó…




Tens alguna cançó que recordis junt aquella època?

No. Però si puc dir que va ser mes o menys quant vaig descubrir la música clàsica. Anava cada diumenge al matí al concert del Palau de la Música. Vaig ser molt feliç amb aquell descobriment.



Quina noticia més impactant recordes de l´època d´estudio 1? I perquè?

Sens dubte el 23-F. Em va agafar grabant a Televisión Española. No cal explicar perque és el record més important que tinc.


COR LLIGAT



El cinema és part de la teva vida... que és el que més t´agrada del món del cinema?

Es una pregunta massa general. M’agrada tot: els platós, el primer pla, el pla general, la “inmediatez”, la intuïció que es requereix al cinema, al contrari que en el teatre que té un temps molt diiferent de creació, el micro-món que es crea durant màxim un parell de mesos per desaparèixer tot una vegada s’acabat la pel-lícula… m’ho passo molt be dins de un plató. Crec que es la feina més divertida i apassionant del món.



Has rebut diferents premis, però més que els premis suposo que ja saps que moltes pel-licules de les que has fet et marquen i que sempre les tens al cap (com a espectador)……
ets exigent al decidir per una o una altre pel-licula?

No he fet mai una feina que anés contra els meus principis o que no pogués defensar, independenment de si el resultat final era millor o pitjor. Aixó no acostuma a estar a las mans del actor. Però son diférents cosas las que t’inclinan per un projecte o un altre. A vegades es el director, a vegades el guió, els companys de repartiment… tampoc he tingut mai un munt de guions sobre la taula com per tenir que pensar per quin em decideixo. El que sempre he tingut molt clar es el que no he volgut fer.



Has compartit escenàri amb moltissima gent i amb diferents directors, recordes alguna imatge d´algun actor o director en algun moment de rodatge que sempre tinguis al cap ( tan per bo com per dolent )?

Ho sento, soc tan desmemoriada! He treballat em molta gent que m’ha interessat. Podría anomenar al meu admirat Adolfo Aristarain. Va ser tot un honor treballar amb ell.


Vas formar part de la pel-licula SALVADOR, creus que fan falta més pel-licules reivindicant fets que potser molta gent ha oblidat?

Per descomptat. Però, sobre tot, que siguin productes de qualitat, en las que el que s’expliqui, s’expliqui bé. Estic orgullosa d’haver participar a “Salvador”.


A part vas ser directora de “l´academia de las artes y las ciencias cinematográficas” com vas viure tota aquella etapa?

Va haver de tot: llums i ombres. Vaig aprendre moltes coses, vaig conèixer a molta gent interessant, a politics, gent de la cultura, amb las cual, potser de una altre manera, hauria estat difícil relacionar-me. El balanç final, interessant.


Trobes a faltar alguna cosa de l´acadèmia?

No. Els amics que vaig fer, els conservo.


Una pregunta que em té sempre inquiet i que em ronda sempre pel cap……(aprofito l´entrevista)
Per què tinguent tants bons actors i actrius, directors i directores, molts cops s´estrenen pel-licules subvencionades o simplement amb bastants diners i amb alguna cadena de televisió al darrera… I no valen res,
(et podria dir uns quants noms però no et voldria posar en un compromís) i en canvi estic segur que hi han molts directors amb projectes bonissims…
Per què? Falten més ajudes?

Ni les subvencions ni els diners garantitzen la qualitat de las películas. Per altre banda, per què no parlem de tantes películas españolas que tants reconeixements i premis consegueixen aquí i fora d’aquí?. Crec que hi ha una actitud injustament negativa sobre el cinema espanyol, que no es correspon amb la realitat. Comparativament, crec que la qualitat del nostre cinema està a un nivell molt i molt aceptable.



Viatge sense maletes


S´estrenarà nova sèrie per tv3, i pel que he sentit, tu formaràs part d´ella… Explicans una miqueta el teu personatge… I quins actors i actrius més participaran?

Ui, no puc, que va! Encara es massa aviat i no tinc detalls. De tota manera no es bo adelantar tan aviat les coses. El que si puc dir es que s’està fent un gran esforç per crear un producte d’alta qualitat.


El cor de la ciutat ha durat moltíssim, creus que aquesta nova proposta pot fins i tot superar-la en durada i èxit?

Ah, aixó si que no se sap mai! Creuem els dits!!!!!


Diuen que es rodarà, o es començarà a rodar pel Maresme…
quan tens vacances cap on prefereixes anar…. Mar o montanya?

El mar. Sempre vaig al mar.


Quins destins turistisc t´agradaria molt anar i encara no hi has pogut anar?

Japó.


Agafem el taxi cap a casa



Quan tornes d´algun viatge que t´agrada fer els primers instants d´estar a casa teva?

Prendre una copa de cava ben fred.


Has rodat per diferents indrets d´espanya… quan tornes, tornes amb regalets pels teus… com ara aquells imans fantàstics de les poblacions?

Vagi on vagi, sempre els hi porto imans, als meus. I per mi, també.


A quins dels llocs que has viatjat t´ha agradat més la gastronomia? Algun plat dels que hagis menjat l´has intentat fer a casa?

Justament, acabo de tornar de Mallorca i al arribar a casa he intentat reproduir unes fantàstiques alberginies farcides que vaig probar allà. Eran millors les originals.



LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA


Si fos pintor com tindria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

M’agrada molt Velásquez. I Rothko.


Que et menjaries ara mateix?

Anxoves, pernil, bacallà….


Que faries ara mateix?

Està plovent. Ara sortiré al carrer. Fa molt que no plou.



Quin llibre em recomenaries?

No sé… “Los idus de marzo”, per exemple. Es el primer que em ve al cap.


Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Escolto més la ràdio i el que posen a les emisores preferides.


LA RECEPTA


Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?

Un fantàstic sorbet de llimona al cava: es barreja un bon gelat de llimona amb un bon cava. A parts iguals. Ben sensill!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada