dilluns, 7 de setembre de 2009

Mercè Llorens

Mercè Llorens és una de les actrius més sorprenents en molts sentits. Ja la seva infantesa la va passar a diferents pobles de Catalunya; el seu pare és pintor, astròleg… i la seva mare… cuinera i bateria!!
Diu que li va marcar molt viure amb la companyia “els comediants” dels 4 als 7 anys i no és per menys ja que mirant la companyia han estat un referent per molta gent.
Però si us dic “700 euros”, “el Comisario”, “Hospital central”, sí, en elles hi ha participat, sobretot a “700 euros” que era la protagonista.
I si a més comenta que en cinema ha participat a “Camaron”, “La Puta y la ballena”, “Pretextos”….
En definitiva Mercè Llorens ens aporta l´olor a maduixes a plena temporada, la fregància de menta a les amanides més suaus i el toc de canyella al postre més dolç
A continuació…. L´entrevista!

(Llegiu atents i atentes... hi ha algun titular molt sucós)


Mirant cap a la finestra…



(MMmmmm..m'encanten les infusions de menta, les maduixetes dins del iogurt, i la canyella com aroma de la vida )

Quan recordes els teus inicis teatrals, suposo que és inevitable pensar amb la teva infantesa…


Segur que m'ha influenciat per que avui en dia sigui actriu, però d'una manera inconscient, en aquells moments el que era important per a mi, era ordenar les cadires de l'espectacle, que em pintessin les ungles i que em llegissin contes, aixo és l'infantesa..

La teva mare és cuinera i va ser cuinera del grup “comediants”, recordes alguna olor de menjar quan penses amb aquella època?

La de pollastre. La de llonguet, i de menta.


Quan mirem la teva web, http://www.mercellorens.com veiem a la biografia una fotografia d´una nena amb una cara una mica de trepella, feies anar de bòlit a la gent de “comediants”?

Era tremenda si...Pero això se'ls hi hauria de preguntar a ells, (o millor no...). La foto és d'aquella època, estic amb la Fausta, una serp pitón d'una amiga. En aquell moment era l'única nena que corria per allà, i vull pensar que els hi feia gracia. Jo només tinc bons records d'aquells anys.


Quant vas anar creixent cada cop ho tenies més clar el tema de ser actriu o tot surgeix una mica per casualitat?

Mes aviat per casualitat. La casualitat és relativa, pero la veritat és que encara avui en dia em sorpren que sigui actriu. Això si, un cop m'hi vaig ficar, he treballat molt per aconseguir alguna cosa.


Suposo que et deuria influir tota la gent que t´envoltava, poetes, músics… vaja que no et veuria ara mateix amb cap altre feina que no fos ser actriu…
M´equivoco?

No sabria que fer si no.. Però si que em veig fent altres coses, millons, de fet. Un dels motius pels quals m'agrada tant la meva feina, és per que cada personatge em dona la possibilitat de tenir una entitat i professio diferent. Això m'encanta.

Has estat també amb la Fura dels Baus, que em podries dir d´aquella època? Què et va aportar com actriu?

Una altra manera de treballar. un xoc per la vergonya. Vaig apendre molt.



FEM UN PARÈNTESI ( )



Aquests últims temps estaves entre França, Catalunya i Madrid… el menjar és bastant diferent a cada llloc… quin tipo de cuina menges més a gust?

Disfrutu molt del menjar, no oblideu que ma mare és cuinera..M'agrada el que és bò. Per sort la nostre cuina es motl rica i està molt oberta a canvis i influències. M'agrada la cuina mediterranea, amb intrusions franceses.

Com veus el blog s´anomena GASTRONOMIA TEATRAL… teatral ja ho sabem… però de gastronomia…o més ben dit… tema de cuinar a casa com ho portes?

Cuinar és tan habitual per a mi, que ni m'ho plantejo, ho faig. I com que ademés m'agrada tant menjar, no és extrany trobar-me cuinant durant una hora per a mi sola.


Al teatre si l'obre és bastant llarga, fan una pausa de “x” minuts i la gent menja alguna cosa… quan grabes per alguna sèrie o pel-licula quan feu un petit descans ets de menjar alguna cosa?

Ostres...
Si.
Es un petit drama que tenim alguns actors. Normalment la fruita escaseja, llavors acabes picant galetes i coses pitjors. I en un rodatge es fan moltes pauses...



SEGUIM…


Parlàvem de la Fura dels Baus, però has estat fent moltes altres coses fins i tot has fet publicitat i alguns videoclips…

Moltes coses diferents. En aquesta professió i en altres. Als inicis com actriu combinava petits papers, figuracions, publicitat, teatre, amb altres feines com cambrera, hostesa, dependenta, animacions...una llista interminable. Haver començat de zero crec que m'ajuda a valorar i a tenir els peus a terra.


No et faré la pregunta de que prefereixes, et voldria preguntar… que et queda per fer?

Uh! Tot.
Tinc la sensacio de no haver fet res. De que tot està per començar, i com mes coses faig mes gran es aquesta sensació..

Com deia a l´introducció, has participat a sèries com “El comisario”, “hospital central” o l´última “700 euros” ( com a protagonista ), t´agradaria participar a alguna sèrie d´aquí Catalunya?

Si. Crec que es fan coses de qualitat, i ara, que torno a ser a Catalunya, és un bon moment. Tinc tot un món per començar aqui.




I amb cinema… “Camaron”, “La puta y la ballena” “pretextos”…etc i d´aquí a ben poc nova pel-licula si no vaig equivocat…
tens un amor esplèndid amb el cinema!

I que continui! Aviat s'estrenarà "Ens veiem demà", de Xavi Berraondo. Estic molt orgullosa d'aquesta pel.licula, està plena de poesia que desgarra. Espero que arribi al maxim de gent possible.


Creus que les pel-licules com “Camaron” o “la Puta y la ballena” han estat poc valorades?

La pregunta és qui la valora. M'encantaria que hagués arribat a mes gent, pero crec que han agradat, i sobretot, a mi fer-les. Que mes puc demanar?


El cinema fet a Catalunya segueix sense tindre gaire adeptes, encara ens el mirem amb certa incredulitat…?

Suposo que en part atrau el que es de fora, i es valora poc el de casa. L'industria del cinema a Espanya es petita, i està poc protegida, i ja no diguem l'industria del cinema catala. Per aixo ens ajuntem i es creen assossiacions com l'Academia de cinema Catala. A veure si junts tenim mes força.


Que els hi diries als actors o actrius que començen ara i que només volen participar a sèries de televisió?

Si volen ser actors, o personatges mediatics. Hi ha una gran diferencia. Surtir per la televisio, per a mi, no es una professió.



LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA



Si fos pintor com tindria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

El blanc, el blau, el vermell i el groc. Son els colors basics amb els quals es poden fer tots els colors. M'agrada pensar que la meva vida es un arc de sant martí. Hi ha de tot.

Has interpretat en algun moment de la teva vida real?

Mai. Quin esforç!
He dit alguna mentida, he callat, he exagerat, pero interpretar? Necessito, un guió, un personatge, un context, una historia, un antagonista, un nus, un desenllaç... Impossible recrear aixo en la vida real de cop i volta.


Si et dic ara mateix… que et menjaries?

Em menjaria la ràbia, l'odi, el rencor...moltes coses que sobren en el món, pero no se com seria la digestió..

Identifiques alguna olor característica amb la teva infantesa?

La terra mullada, el llonguet, els macarrons de l'àvia...les olors són les millors transmisores dels records.

Que faries ara mateix?

Mirar estrelles.

Quin és el teu record més dolç d´infantesa?

Sortida del bany, embolicada amb una toballola, als braços de la meva mare.

Quin llibre em recomenaries?

La comunicación no verbal, de Flora Davis.

Quin animal series?

Un gos gran i pelut.

Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Al cotxe m'agrada la radio.

Si ara tu i jo estiguessim a un envelat de festa major i et treiés a ballar… a quin estil de música et sentiries més còmode?

A les festes Majors el que menys m'importa es la musica, l'imporatnt es l'esperit i les ganes de participar-hi. Pero Dire Straits es una molt bona opcio.



LA RECEPTA



Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?

Em sento bastant dedicada als postres, tarte tatin, brownis, tiramisu, pastis de pastanaga, de llimona..aixi que un postre serà la meva proposta:

Es molt senzill de fer i bonissim, vaig apendre la recepte a Paris, tot hi que no se quin es el seu origen.

VISINTANDINE

-150 gr. d'ametlles en pols.
-200 gr. de sucre
-175 gr. de mantega
-75 gr. de farina
-4 clares d'ou
-4 gotes d'esxtracte d'ametlle amarga.
-2 cullaradetes de llevat en pols.

Fondre una mica la mantega i barrejar-ho a la batedora amb el sucre. Tirar les 4 gotes d'ametlla amarga. Afegir-hi les ametlles, i les clares, i mes tard la farina i el llevat.

Un cop tot ben barrejat posar-ho en un motlle i al forn a uns 180º.
Els temps depen del forn. Has de notar que el mig no esta liquid.
Deixar refredar i bon profit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada