TXELL SUST & ARMAND SABAL-LECO

L´entrevista que acontinuació llegireu és la mescla entre una de les veus més maques de Catalunya i el baixista considerat un dels millors del món.
No perdem temps i començem que la vida és curta i l´entrevista molt interessant.




MIRANT CAP A LA FINESTRA



Aquest primer apartat el farem pels dos…

L´ infantesa diuen que marquen la projecció de la persona, vosaltres podrieu afirmar-ho?

A- Absolutament. El matí mostra com serà el dia igual que l’infantesa mostra com serà l’home o la dona.
T- I tant, per mi el que vius de petit es com el timó amb el que pendràs les direccions de la teva vida. Per aixó intento estar molt a prop dels meus nebots per assegurar-me que algun d’ells tocarà la bateria!

Si ara tanqueu els ulls i penseu en aquells anys on no aixecaveu un pam de terra…. Us ve alguna olor especial?

A- Menjar casolà, roses i llençols acabats de rentar.
T- L’olor del devantal de la meva avia Nita quan m’abraçava, i no era acabat de rentar!.....també la barreja d’olor de benzina i mar mediterrani.


El menjar és bàsic per viure… diuen que els músics… “passen més gana que un mestre d´escola” al llarg de la vostre carrera heu arribat a passar gana?

A- Quan la música va esdevenir el meu centre d’atenció, el confort de la meva vida va canviar bruscament. Els meus pares van tallar qualsevol vincle aconòmic i vaig descobrir la gana autèntica i així vaig poder entendre la força de la meva devoció per la meva vocació.
T- No, afortunadament no he passat mai gana....encara que hi ha gent que s’ho pensa…..diuen que estic molt prima…!!!!


A part clar d´altres feines per poder mantenir la música ( suposo )… de que heu arribat a treballar?
Un cop els dos varem començar més seriosament en la música mai més hem treballat de res més que no estigui rel.lacionat amb la música peró abans de poder fer aixó:
- A- Contrabandista, conductor, model, i paleta.
- T- Vaig treballar en una assessoria fiscal, en una emisora de radio i en un despatx d’advocats.

EXÀMEN DE REPÀS….


Per la Txell…

August Tharrats, un nom clau a la teva trajectòria professional, amb el jazz i blues com a bandera… Posteriorment t´hem vist col-laborar i fer infinitat de coses, l´última que recordo és la cançó “Jo porto el Barça al cor” (junt amb altres artistes catalans) on podem veure el video al teu myspace http://www.myspace.com/txellsust
Has fet gires amb Alejandro Sanz des del 2000 si no m´equivoco, fent de corista i cantant junt amb ell una cançó de les més conegudes.
Presentes “Ciudadana universal” el dia 19 d´Agost a Luz de Gas….

Em deixo alguna cosa?(segur que sí!)

….si….…és clar…les més destacables serien Blue 4U (“Happy world” i “Living in Jam” 1998 –més o menys-) i el meu primer disc en solitari “Txell” el 2002.

Per l´Armand…
Funk, el teu segell. El rock, pop, blues… altres estils que has anat jugant durant la teva trajectòria. Col-laboracions espectàculars entre les quals hi podem trobar… Seal, Peter Gabriel, Stewart Copeland, Paul Simon entre moltíssims artistes.
Vas estar nominat als Grammy el 1994 per les composicions que vas realitzar per John Pattitucci’s a Another World, també has treballat en pel·lícules i projectes comercials.
“The Rest of the World” i “Positive Army” las banda que lideres…

Em deixo alguna cosa?(segur que sí!)

Jo penso que el millor és anar a aquest links:

www.myspace.com/armandsaballecco
http://www.myspace.com/positivearmy

FENT L´AGOST



Els mesos d´estiu els grups de música tenen més feina, el vostre cas és diferent, sou gent que no només esteu en solitari, teniu moltes coses…
Per nosaltres no hi ha diumenges, ni dilluns, ni Agost, ni Desembre….sempre estem fent alguna cosa per nosaltres o algú altre.
El concert que oferireu el dia 19 d´agost a la sala luz de gas….
Presentes Ciudadana Universal, que ens podeu dir d´aquest concert?

- Oferim qui som i el que ens agrada. Hi ha alguna cosa per tothom….música per el cap i música per els peus. Toquem per els que els hi agrada com ho fem i per els que els hi hauria d’agradar!!!



Armand, ets part de la banda que ha grabat aquest disc, t´hi has involucrat 100%... com definiries a la Txell en disc i la Txell en directe?

- Si, seria més correcte dir que sóc l’únic home banda del disc amb algun convidat. La Txell gravant és molt flexible, creativa i concentrada amb aconsseguir la millor toma possible. En viu, està més relaxada i és feliç de donar-ho tot als amants de la música que van als concerts.


Si et digués Txell, que em comparessis el disc “CIUDADANA UNIVERSAL” amb un plat de cuina…. Podries trobar la comparació?

- Big Mac by Ferran Adriá.


Armand si et digués que em comparessis el teu grup de música amb un plat de cuina… podries trobar comparació?

- Pizza.

I ja fent boca per el que queda d´Agost, em podrieu recomenar algun lloc per estar tranquil i un altre pels que vulguin festa?

- Caminar per Montserrat per la calma i el llit per els que vulguin festa!



PARLEM DE NOMS…


Cap a l´Armand…

Et diré diferents grups que has col-laborat I m´agradaria que els definissis amb una paraula, ser que és complicat però… som-hi!

Seal – Gran cantant
Paul Simon – Eminent music I professor
Peter Gabriel – Einstein
Ringo Star – Un gran bateria
Christina Aguilera – Top artista i music
Stewart Copeland – Bateria Master
Txell Sust – Ciudadana Universal




Cap a la Txell…

El mateix sistema que l´Armand, però amb altres noms… som-hi!

August Tharrats – El talent amb potes.
Alejandro Sanz – Poeta, y super artísta.
Jofre Bardagí – Super músic culé!
Ciudadana Universal – Txell Sust
Armand Sabal-lecco – únic
Sabor de gràcia – Ole i ole




Cap a L´ARMAND



Has treballat com ja hem vist amb músics considerats grans estrelles, com et sents havent tocat al costat d´aquestes persones?

- Humil I orgullós a l’hora, peró en el fons res d’aixó m’ importa. Mai em perdré una truita de patates i un vermut per veure’m a la tele tocant amb alguna estrella…..per mi la única estrella es la música.



Estàs considerat un dels millors baixistes del món, als directes transmets una energia espectacular… segueixes intentant innovar dalt d´un escenàri?

- Gràcies. Primer de tot, es un honor increible i una càrrega que moltes llegendes musicals m’hagin donat aquest títol mentre estic viu o compartint escenari amb ells. Quan algú molt poderós diu alguna cosa bona de tu, ells s’exposen, per tant has de ser millor del que han dit quan arriba el moment de demostrar-ho. Si el Barça encara entrena, perque no jo? Tao va dir “no saltis mai fora del mateix forat dos cops”

Vaig tindre el plaer de poder-te veuret en directe a l´Auditori, a Barcelona, un concert al-lucinant… Una de les cançons que vas fer, va ser amb la Txell, Vinyes verdes vora el mar, has pensat versionar algun altre poeta?

- Valoro molt l’estimació que la gent d’aquí m’han donat i m’agradaria trobar la millor manera musical per poder tornar-ho set cops més fort. El meu català no és prou bò per entendre la complexitat de la llengua per poder triar els millors poemes. Necessitaria alguna ajuda per sel.leccionar 10 gran poemes.
-

Camerun és on vas néixer, però has passat per tot el món, et sents d´alguna part d´aquest planeta?

- De l’escenari i allà on la meva dóna estigui.


Seguin amb Camerun… hi ha algun plat de cuina marca CAMERUN, algun plat com ara el fricandó a Catalunya?

Anomenen a Camerún com “Africa en miniatura” per la gran diversitat de la seva cultura i paisatges. Probar els plats del meu pais és com fer un viaje a través d’africa. Un tema recurrent seria Yam amb salsa de cacahuet i carn o platan fregit amb peix o carn a la planxa (el meu preferit).


Cap a la Txell…



Com es viu sortir a l´escenàri amb tot un estadi ple a vessar i cantar una cançó plegats amb Alejandro Sanz?

Es viu fantàsticament bé. Es una oportunitat única cada nit i així ho visc.

De tots els escenàris que has pujat, algun t´ha emocionat o impactat tan que t´han donat ganes de no sortir per por o nervis?

No, por mai……ni dels llops! Però els nervis m’han jugat males passades molts cops……. però sempre tinc ganes de sortir!! ….



Tens grups de fans I tot, vas tinguent contacte amb ells…?

Sempre. M’agrada la gent, el públic. I si a sobre jo els hi agrado a ells….que més puc demanar??

Has fet moltes col-laboracions…amb qui t´agradaria cantar o t´hagues agradat cantar?

Amb la meva àvia Nita.


LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA ( X2 )



De quin color pintarieu la vostre vida?

- A- Negre i blanc amb un toc de rosa
- T- Jo de molts colors quant més vius millor.

Quin és el menjar que feu per quedar bé?

A i T – Els dos som molt pollastreros……ens agrada preparar pollastre a la soja o amb cervessa!

Quina olor a menjar és la que no suporteu?

A. – Oli dolent fregit
T – Coli flor


Macarrons amb molta carn, o espuma de carn?

- A.– Carn! Carn! Carn!
- T – Amb molt de formatge!! Gratinat millor!!!

Heu pensat algun dia a ser vegeterians?

A – A los Angeles vaig ser-ho durat 2 o 3 anys peró el meu problema en ser vegetarià és la carn….no n’hi ha!!! Sóc africà!!!!!

T– Sempre he pensat que la mare naturalesa és molt savia…..si ens ha fet omnívors serà per alguna raó.


LA RECEPTA



Ara és la part d´entrevista més maca… cada actor,actriu o músics
ens ofereixen una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, us deixo a la vostre total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?
Les mides son bastant a gust i a ull del cuiner.

Pollastre
Ceba
All
Soja (Heinz si pot ser…li dona un gust més sofisticat!)
Sucre
Vi Blanc
Arrel de gengibre o gengibre en pols.
Herbes de provença o del que tinguis!
Patates

El dia abans poses a marinar el pollastre amb la ceba tallada, els alls pelats (dos va bé) peró esclafats, un gotet de vi i un de soja, un parell de cullarades de sucre i el gengibre. (El gengibre li dóna un toc glamurós, però sino n’hi vols posar també quedarà molt bé).

Al dia següent ho poses al forn, la ceba i els alls en el fondo i el pollastre a sobre i i tires el suquet al gust. Tenint en compte que anirà al forn i necesitarà liquid i amor perque no es ressequi. Nosaltres normalment li posem casi tot i li posem unes patatones per tenir guarnició!!

Ja ens direu el què.
Un petonarro. Armand & Txell

Primera entrevista a....

GEMMA BRIO


Es podria considerar “la fada” de Catalunya; actriu de teatre, cinema i televisió.
L’anomeno “la fada” per moltes raons, els seus ulls ens fan viatjar a móns de fantasia, els seus treballs tan amb teatre com amb televisió i cinema han estat de treballadora però sense ganes del protagonisme banal; fer la feina ben feta ha estat el seu paper protagonista.
L´hem pogut veure a sèries com “Poble Nou” o “el cor de la ciutat”(actualment en cartell), a la pel·lícula “la febre d’or” o a teatre a “Germans de Sang” i en moltes més obres de teatre i alguna que altre cosa amb cinema tanmateix també ha participat a sèries com “psico express”.
Podríem dir que la Gemma és una actriu de cap a peus.
A continuació podreu conèixer una mica més a la Gemma.

Mirant cap a la finestra…

Què sents quan comences a recordar totes les coses que has estat fent durant tota la teva trajectòria ( que encara t´en queda molta! )?

Satisfacció per tot el que he fet i d’haver pogut arribar fins aquí, vull dir que no és fàcil sobreviure com a actriu i jo ho he pogut fer, m’ha anat bé

Em podries dir el moment més feliç i el moment més trist de la teva carrera?

El moment més feliç sempre és dalt de l’escenari, evidentment, actuo perquè m’agrada i si m’agrada em fa feliç. El moment més trist, no ho sé... també n’hi ha la veritat... potser quan veus la mala fe d’algunes persones, o la impotència davant d’algunes injustícies

T´he comparat amb una fada… si t’haguessis de comparar amb algú o amb alguna cosa, quina triaries?

No m’agraden les comparacions, cadascú és irrepetible i únic

Les fades han viscut sempre als contes… la teva vida en el teatre, televisió o cinema també ha estat de conte de fades?

No, no crec que la vida de cap actriu en aquest país sigui de conte de fades, de fet ens ho hem de “currar” molt cada día. Però qui vol un conte de fades? que avorrit, no?

Si ara, com per art de màgia et truquessin des d´Estats Units i t’oferissin una pel·lícula… accediries fàcilment?

Depèn de la pel·lícula... es clar... igual que aquí, valoraria els pros i contres i decidiria.

PARLEM DE TEATRE…

Com hem podries definir la sensació de pujar dalt d´un escenari… a què m´ho podries comparar?

És difícil definir-ho, s’ha d’experimentar, és molt emocionant, et sents connectat amb el públic.

El dia a dia d’una obra de teatre ha de ser fascinant; estar al 100%, nervis d’última hora, esperant algun actor o actriu que no arriba,mirar uns minuts abans a veure si hi ha molta gent………
És així com m’ho imagino, però s’assembla a la realitat?

Home, si hi ha algun actor o actriu que no arriba, sí, t’asseguro que estem moooolt nerviosos, però habitualment això no passa, els actors sempre arriben. I en el dia a dia ja no hi ha tants nervis com en l’estrena

La pedrera d’actors i actrius cada dia creix més… ara recordava en Nao Albet, que fa un paper a ventdelpla, ( “MARTI” ) convertit en actor de Calixto Bieto a l´obra de Tirant lo Blanc…
les noves promeses del teatre apunten molt fort, és cert?

Sí, com sempre, els joves s’han de guanyar un lloc en la professió i és lògic que apuntin molt fort, però com a totes les edats, hi ha de tot.

Fa relativament poc hi ha hagut el “boom” del teatre musical i fet en castellà, fins i tot Sweeny Tood va tornar aquest cop en castellà, la llengua de pràcticament tots els músicals, creus que s´està fent un “fast-food” de músicals?

No crec que el castellà sigui “la llengua de pràcticament tots els musicals”, aquí s’han fet molts musicals en català, però el boom dels musicals a Barcelona va ser fa anys, ara crec que el boom és més a Madrid i per això els musicals que venen són en castellà, perquè han passat primer per Madrid. El Sweeny Tood es va fer en català fa molts any, em va agradar molt i penso que aquesta versió actual en castellà també estava molt bé. De totes formes penso que l’important no és si és en català o castellà sinó si té qualitat o no. I potser sí que hi ha un tipus de musicals que es fan últimament que són una mica “fast-food”

Diuen que som país de músicals, no van desencaminats, però no creus que som un país on abans de res ens agrada una obra ben feta ( sigui músical o no ), amb cara i ulls on puguem disfrutar amb els actors o actrius?

Sí, no crec que siguem especialment un país de musicals, no ho havia sentit mai, la veritat...

Has treballat amb diferents directors teatrals, amb algun tornaries a repetir?

Amb tots ells i elles


COR DE LA CIUTAT + ALTRES…

En el Cor de la ciutat fas de florista… quina “floreta” t´ha agradat més que et diguessin al llarg de la teva vida?

Les referides a la professió sempre fan il·lusió


Recordo el primer dia que vas comentar que tindries un petit paper al cor de la ciutat i que no sabries quan podria durar…
Que té el paper de la Marga que hagi agradat tan i que a hores d´ara sigui un dels papers importants a la sèrie junt amb la Susanna, la “Vicky”?

No ho sé, suposo que la història ha enganxat, però això no se sap mai, ni cal saber-ho...

A la sèrie, hi ha una escena on el personatge “paco”intenta per totes entrar a formar part d´una sèrie de televisió i acaba fent un contracte que ell cedeix gratuïtament el bar a canvi d´un paper…. Creus que hi ha negocis així o que podrien arribar a passar dintre de sèries de televisió o fins i tot en el teatre?

No, crec que és pura ficció, no he vist ni intuït mai que passin coses d’aquest estil. La feina d’actor és molt més normal del que molta gent es pensa.


Poble Nou va ser la primera telenovela en català, et va influir interpretativament parlant, amb els papers posteriors tan amb teatre com a televisió o cinema?

Tot el que he fet m’ha influït posteriorment, l’experiència d’una actriu és el que la fa progressar, i evidentment aprofites tot el que vas aprenent.

Molta gent és detrectora dels “culebrots”( ja ho diuen així ) coneixes a actors o actrius que NO trepitjarien mai una sèrie com el “cor de la ciutat”?

No, no en conec cap.


PREGUNTES SENSE CLASSIFICAR

Si fos pintor com hauria de pintar un quadre de la teva vida? quins colors necessitaria?

Tots els colors, quants més millor!

Has interpretat en algun moment la teva vida real?

No, mai.

Suposo que a totes les entrevistes et recordem poble nou i germans de sang, t´ha arribat a molestar tanta insistència o ja t´ho agafes amb paciència?

Em sorprèn que em diguis lo de Germans de sang, perquè no m’ho pregunten tant, normalment els entrevistadors que hi entenen de teatre m’acostumen a preguntar per moltes altres obres de teatre. Més que res perquè Germans de sang va ser la primera que vaig fer i després n’han vingut moooltes d’altres amb tan o més èxit que la primera.

A una entrevista de ja fa uns anys deies que t agradaria treballar amb Isabel Coixet… actualment i a part d’ella amb qui t’agradaria treballar al cinema?

Amb molts... ara se m’acut l’Iñarritu, per exemple...

LA COMÈDIA DE LA PREGUNTA

“Tarragona m´esborrona, Constantí em fa patir” i … Badalona?

Ni m’esborrona ni em fa patir, m’agrada

Si et dic ara mateix… què et menjaries?

Un bon plat de llenties

Identifiques alguna olor característica amb la teva infantesa?

L’olor de la muntanya, de l’herba, de la terra mullada després de ploure...
O dels macarrons de la meva Àvia Maria

Què faries ara mateix?

Un banyet a la platja

Quin és el teu record més dolç d’infantesa?

Els dies a Sant Joan de les Abadesses i els prats dels voltants

Quin llibre em recomanaries?

La Vieja Sirena de Jose Luís Sampedro

Quin animal series?

Una nutria

Algun grup de música que sempre portis al cotxe?

Conxa Buika

Si ara tu i jo estiguéssim a un envelat de festa major i et treiés a ballar… a quin estil de música et sentiries més còmode?

Si és un envelat dels de tota la vida, doncs un Pasodoble, ja posats...


LA RECEPTA

Ara és la part d’entrevista més maca… cada actor o actriu ens ofereix una recepta seva… senzilla o complicada, macarrons o amanida, espumes o gelatines, et deixo a la teva total llibertat per regalar-nos una bona recepta.

Som-hi?

Pa torrat amb Sobrassada i mel:
Es tallen unes llesques de pa de xapata i es torren una mica.
Es posen uns talls de sobrassada, de la bona, en una paella sense oli ni res i es desfà la sobrassada tot remenant a foc mig. Quan està desfeta es posa damunt de cada torrada i tot seguit, mentre encara està calenta, s’hi tira una bona cullerada de mel. És un plat senzill i molt bo per les nits d’hivern.

L´ESPECTÀCLE ESTÀ A PUNT DE COMENÇAR

Benvinguts a "GASTRONOMIA TEATRAL", un blog destinat a entrevistar a gent del món de l´espectàcle, sobretot i amb el titol evident, gent del món del teatre.

Per què GASTRONOMIA...? ben senzill, jo vinc del món de les cuines professionals, un món apassionant però ja des de fa bastant de temps tinc una gran necessitat; posar-me a entrevistar a persones que considero importants.

La gastronomia es pot mesclar amb tot tipo d´art, només cal intentar fusionar i experimentar amb diferents variants.

Tenim, per exemple molta poesia dedicada a plats de cuina, ja sigui a la cuina catalana, o altres indrets del món.

Llibres com les "mil i una nits" ens han fet obrir els ulls a la mescla de sabors i olors, viatjant através d´unes pàgines escrites per amants de la gastronomia... per tan amants de la vida.

En aquest blog per tan podreu trobar la màgia del teatre I de la música mesclada amb els tocs necessàris de sabors i olors dels infinits paratges del nostre món.

Siguin benvinguts, és tot un orgull inagurar aquest nou blog.